El meu referent dels grans escriptors catalans contemporanis, és i serà sempre aquest gran home: Albert Espinosa. Tots els llibres seus que he tingut el plaer de llegir com "El món groc" o "Si tu em dius vine, o deixo tot però diguem vine", han arribat a absorbir-me des del primer moment, concedint-me el gran privilegi de poder endinsar-me dins de la ment d'aquest geni. Però senyores i senyors, "Brúixoles que busquen somriures perduts" està a un altre nivell. Per mi Espinosa ha arribat al cim que tot escriptor lluita per assolir, i ho ha aconseguit amb aquest llibre. Un llibre que, en la meva opinió, serà difícil de superar.
M'atorgueu l'honor de confessar-me amb vosaltres? Segur que molts estareu en contra o ho veureu malament, però, no m'agrada rellegir llibres. Per mi un llibre és una oportunitat única d'entrar dins un món que una persona ha creat per compartir amb tu, on perceps els seus sentiments, despullats, tal com són, tal com els sent i com els sents, perceps les seves pors i les seves il·lusions, perceps la màgia que envolta aquest món, et converteixes en una persona diferent, nova. Tot gran llibre és un abans i un després dins de la vida d'una persona, llegir et fa persona. I no pots pretendre que un llibre que t'ha canviat et torni a canviar pel fet de tornar-ho a llegir, tot el contrari, trenques la màgia de la innocència i el desconeixement.
Deveu estar preguntant-vos el perquè us explico tot això, perquè si estic boja. Boja d'amor per aquest llibre que em va enamorar quan va sortir, i que m'ha tornat a enamorar avui, quan l'he tornat a rellegir. Trencant d'aquesta manera tota la meva filosofia literària. Albert Espinosa, va compartir una vegada amb mi la seva filosofia de vida, una filosofia que em va enamorar, que va reafirmar les meves ganes de buscar somriures allà on fossin, amb brúixola o sense, d'obrir els meus punys i només fer això, somriure. Necessitava que la tornes a compartir una vegada més amb mi, i l'he gaudit tant o més que la primera vegada.
En un dels seus capítols, el 19, l'autor ens diu: "No és que no tingui res a dir-te, sinó que ja t'ho he dit tot...". Albert encara que la teva intenció fos dir-ho tot amb aquest llibre, sento comunicar-te que cada vegada que el llegeixo les teves paraules diuen a crits coses noves, mai podràs dir-ho tot, perquè en una obra com aquesta, "tot" es queda curt.
"TRENQUES A PLORAR, A RIURE. CREC QUE VAL LA PENA FER-SE MIQUES PER AQUESTS SENTIMENTS" - Albert Espinosa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario